La pràctica artística d’Anna Irina Russell utilitza l’escultura i la instal·lació com a base per especular sobre processos de comunicació no hegemònics. La seva metodologia dialoga amb les tensions generades entre els cossos, els espais i els objectes o materials amb què treballa, treballant en una zona grisa on l’ambigu, l’hipnòtic, el sensual i l’estrany prenen les regnes. Els sistemes de transmissió, manipulació i distorsió material són fonamentals per a la seva obra. Sovint incorpora enfocaments lúdics com a eina d’investigació per assenyalar i subvertir determinades estructures semiòtiques i comunicatives preestablertes que solen passar desapercebudes.