Bernat Daviu és artista, però ell sobretot es considera pintor. Pintor conscient que a la pintura fa molt que se li pronostica una mort que no acaba d’arribar. Per això, Daviu l’expandeix, la fa mutar cap a l’objecte, cap al vestit, cap a la dansa, la performance, el vídeo, la música i la instal·lació. L’activa, la posa en moviment i la converteix en mirall del que ens envolta. A Daviu li interessen les zones limítrofes entre l’art i el no art; entre les avantguardes artístiques i la vida quotidiana. Li interessa tensar els espais de l’art i els seus codis de comportament i recepció. L’humor i l’absurd són presents en la seva obra com a estratègia subversiva i de connexió amb la realitat. La seva és una pràctica col·laborativa en la qual s’embarquen coreògrafes, ballarines, cineastes, escriptores i un variat repertori d’artistes que donen lloc peces polifòniques i espais de trobada.
Gallery Exhibitions
Bernat Daviu (1985, Fonteta) viu i treballa a Barcelona. La seva pràctica es mou entre la pintura, la performance i el vídeo.
Les seves exposicions individuals més recents inclouen There are more things (Joey Ramone Gallery, Rotterdam, 2023), Just before the end of painting (MAC, Mataró Art Contemporani, Capella del Cementiri dels Caputxins, Spain 2021) i Waiting Room (Bombon Projects, Barcelona 2021). Altres exposicions col·lectives inclouen Deep Frieze (Torreloft, Copenhagen, 2023), Good evening. Do not attempt to adjust your radio… (Belo Campo, Galeria Francisco Fino, Lisboa, 2023), Intenció Poètica, MACBA (Barcelona 2022-23) Ara Mateix: tot està per fer, Arts Santa Mònica (Barcelona 2020-21) and Painting: a permanent challenge (Caixa Forum, Barcelona 2019-20). His projects and works have also been shown and presented at Fundació Tàpies (Barcelona, 2021), Caixa Forum (Madrid, 2020), Cuchifiritos Gallery (New York, 2018), Arts Santa Mònica (Barcelona, 2018), Fundació Arranz- Bravo (L’Hospitalet, 2017), Fundació Joan Miró (Barcelona, 2016), Nau Estruch (Sabadell, 2015), Galeria Balaguer (Barcelona, 2015), Uma certa falta de coerencia (Porto, 2014), Guest Projects (London, 2012), Walker Art Gallery (Liverpool, 2012) o Bienal de Jafre (Jafre, 2009), entre d’altres.