Irene Grau es traslladarà a Bombon el 14 d’agost i passarà allà 22 dies; tants com duri l’exposició, des del 4 de setembre fins a finals del mateix més. Durant aquest període viurà i dormirà a la galeria amb nomes alguns elements indispensables, però també realitzarà i conviurà amb una sèrie de peces/intervencions basades en petites accions quotidianes relacionades amb la seva estància i invitarà a alguns amics, artistes i comissaris, per a qüestionar aquest procés. La inauguració – a mode de festa a casa- serà l’esdeveniment que farà de pont entre la primera fase privada i la segona fase publica d’exhibició, proposant l’exposició com a un espai d’intersecció entre la casa, l’estudi i la galeria, qüestionant així la seva naturalesa definitiva.

Tot el treball d’Irene Grau ens parla de pintura i paisatge, de procés i desplaçament. Ho fa a través d’una rigorosa recerca sobre les possibilitat de la pintura monocroma i de com aquesta es relaciona amb el paisatge, com a gènere i com a marc, però sobretot com a experimentació, com a manera de veure. Tot això s’entremescla seguint les tradicions de la pintura radical monocroma, la pintura mural, els processos performatius i el paisatge (entès aquest últim gènere de manera àmplia). Amb freqüència el seu treball es desenvolupa en sèries que són el resultat d’una llarga recerca específica en la naturalesa in situ, seguida d’un extens període en l’estudi on experimenta amb diferents materials i tècniques, per a finalitzar en l’espai d’exposició, on el treball és novament transferit i transformat per crear una entitat amb l’especificitat de l’espai. El títol de la seva recent tesi doctoral: The painter on the Road, resumeix perfectament els seus interessos i actitud respecte a la pintura, podríem així dir que Irene Grau és una plenairista conceptual que assumeix que l’obra és només “el que resta” d’una experiència més àmplia que va més enllà d’un paisatge recorregut o una arquitectura estudiada, perquè transmetre el vivencial comporta assumir una falta, encara així, la seva obra deixa les suficients pistes per a que els espectadors siguin capaços de reconstruir el camí i orientar-se en la seva pròpia percepció.