Apaño en castellà vol dir reparació ràpida, arreglar allò que s’ha espatllat. Des d’un sargit en un vestit, a quatre claus posats ràpidament per arreglar la porta d’un armari. En el context d’aquesta exposició Apaño és el nom que pren l’espai on es presenten les obres d’Ángela de la Cruz, Vasilis Asimakopoulos i Bernat Daviu. En aquest context, les obres dels tres artistes, funcionen com a híbrids; objectes que tant poden ser obres d’art com peces de vestir o mobles.

A conseqüència d’aquest fet, d’aquesta transformació, la naturalesa de la galeria es veu afectada desdibuixant així, la fina línia que hi ha entre un espai de galeria i una botiga a peu de carrer. Entre Bombon projects i Jocelyn, la galeria d’art i la botiga de roba que abans ocupava el mateix espai.

L’obra d’Ángela de la Cruz se situa a cavall, entre la pintura i l’escultura. Desafiant i amb un humor agut, qüestiona els límits de les dues disciplines per a despullar de grandiositat ambdós generes. Les seves obres fan referència al cos, volums imperfectes coberts de teles pintades reminiscents a la pell o la roba que utilitzem per a cobrir-nos.

En aquesta exposició, el propi concepte de Galeria es qüestiona i també es desafia. Les obres apareixen a l’espai com a peces de roba en una botiga; objectes corrents, despullats de la sovint majestuositat que envolta les obres d’art dins de les galeries o museus.

Les peces de Bernat Daviu viatgen de l’espai bidimensional de la pintura, al tridimensional del cos i viceversa, passant per el reflex del mirall. L’artista utilitza la icònica forma d’un mirall d’Ikea descatalogat, obsolet i passat de moda, per a imaginar un món nou, on aquestes onades de colors reciclades han pres el protagonisme del nostre dia a dia, inundant tot el que ens envolta. Les peces de la paret, enteses com a modulars, són presentades a la botiga per, un cop adquirides, ser muntades al gust de l’espectador, generant infinites combinacions.