08 juny – 25 juliol 2019
Barcelona
Una exposició comissariada per Caterina Almirall.
Hi ha punts en l’univers que sense tenir un cos físic exerceixen un efecte sobre nosaltres, són focus d’energia astrològica que no tenen massa però sí una força gravitacional obscura. És el cas de l’apogeu i el perigeu lunar, els moments en els que, al llarg de l’el·lipse que dibuixa l’òrbita de la lluna al voltant de la terra, aquesta es troba en els seus extrems. L’apogeu és el moment en que la lluna és més lluny de la terra; el perigeu el moment en que és més a prop. El proper perigeu coincideix amb el 7 de Juny de 2019, el dia de la inauguració d’aquesta exposició.
Aquests punts matemàtics buits en l’òrbita el·líptica de la lluna, sense cos celeste, no tenen tampoc cap llum. Des de l’astrologia aquesta foscor s’interpreta com una àrea obscura de la consciència que no ens és del tot accessible, i es dóna a cadascun una interpretació segons el focus que presenten en l’el·lipse. És el cas de Lilith també anomenada la Lluna Negra, o el del perigeu associat a la figura del déu clàssic Príap. La posició de Príap i Lilith ens revelen aspectes relacionats amb els nostres desitjos ocults i allò que descontrolem o reprimim. Representen els racons més remots de la nostra psique, la sexualitat i també la fertilitat i el desig de contacte amb la terra.
La nit del cos és una exposició col·lectiva que parteix d’un treball des del desig, entès com el desig d’un altre món a la recerca d’altres formes de coneixement. Com els punts que malgrat ser invisibles en l’espai, ens travessen i ens afecten, les obres de les artistes treballen des d’allò més instintiu i visceral, des d’un llenguatge tàctil, gestual, intuïtiu, que apel·la als sentits més que a les idees.
Exploren llenguatges que impliquen el gest, el tacte, el cos i l’observació de la influència de forces invisibles sobre aquest. Parlen de la creació artística com una pràctica de coneixement compartit, explorant la capacitat de les imatges de parlar, tocar i afectar des d’allò visceral.
Caterina Almirall Rotés (Barcelona, 1986), Treballa a Barcelona com comissaria independent i professora. Els darrers temps ha centrat el seu treball al voltant d’allò màgic, a l’entorn de la pràctica artística entesa com un ritual, i també un lloc d’aprenentatge i de producció de coneixement. Va iniciar el treball en comissariat amb l’espai autogestionat el Passadís, a Barcelona, on va organitzar nombroses exposicions i activitats artístiques en l’àmbit domèstic entre 2013 i 2016. Des d’aleshores ha desenvolupat projectes de comissariat com Una exposició com un conjur, Can Felipa, Barcelona, 2018; El 85% de la matèria, CA Maristany, Sant Cugat/MAC, Mataró, 2017/18; Truco a la porta de la pedra, La Puntual, Sant Cugat/La Panera, Lleida/Espacio Trapézio, Madrid, 2016; La Gran Il·lusió, Sala d’Art Jove, Barcelona, 2015. Ha estat a cura del cicle anual Terrassa Comissariat amb Mesurar amb precisió els cims llegendaris!, i del programa EPHEMERAL a fira SWAB Barcelona 2018 i 2019. Actualment és membre de l’equip de coordinació del programa d’estudis PLECS a la Fàbrica de Creació de l’Escocesa. Ha col·laborat en nombroses ocasions amb altres artistes en projectes d’investigació i creació. Escriu habitualment per a A*Desk. És professora de Sociologia de l’Art a la Facultat de Belles Arts de la UB des de 2016.
És Llicenciada en Belles Arts i Màster en Art i Educació per la UB 2009. Actualment segueix el programa de doctorat en Educació de les arts i la cultura visual, a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona amb una investigació sobre la relació entre les pràctiques autogestionades i institucionals en l’àmbit artístic de Barcelona, i gaudeix d’una residència d’investigació al CED del MACBA.
Llegir Més