A l’entrada de la galeria hi trobem una funda tèrmica de container. Aquest material utilitzat per el transport de mercaderies (per a transportar alcohol, en el cas concret de la funda presentada a la galeria), crea una mena de túnel per el qual és inevitable passar. Un cop fora del túnel, descobrim unes balles d’autopista amb missatges inscrits, unes pancartes/banderes bordades amb imatges i textos i uns pòsters d’una imatge aèria de Marignane, a prop de Marsella, ciutat on viu i treballa, que han estat intervinguts per ella amb l’ajuda dels assistents a una de les seves performances.

Tot aquest material textual ha estat apropiat de diferents fonts: ja siguin titulars de diari, comentaris que sent pel carrer o que troba a internet, o com en el cas del títol de l’exposició, una frase que va sorgir d’un dels tallers que l’artista va realitzar amb refugiats de Calais.

Aquests missatges, un cop traslladats a segons quins objectes prenen altres dimensions i connotacions. Les balles d’autopista o la funda tèrmica que dóna inici a l’exposició, emulen el moviment de persones i mercaderies. D’aquesta manera, l’artista escenifica diferents problemàtiques i contradiccions que es poden generar al traslladar (o traduir) certs missatges.