22 abril – 09 juny 2017
Barcelona
know more about
Leisure és el temps de la tira cómica, de la lectura superficial, dels relats curts, del still y la instantánea, la acumulació en series i volumens. Leisure es el temps lliure, l’espai buit que la feina enmarca com a réflex oposat. En l’artista contemporani es el temps total, una sola cosa – tot el seu consum és productor: el viatge, la conversa, la festa, la roba, el menjar, totes les seves decisions el conformen com a marca de si mateix y informen i conformen la seva feina.
Aixi d’evident es el la feina de Josep Maynou, que el Lifestyle es l’identitat i aquesta és producte.
Les lampares de gorra, les referencies pop dels noranta, que van i tornen dins i i fora de l’art, la taula i el sofá on s’hi expliquen histories del cap de semana – tot es tant un escenrai per la performance del personatge ausent que ho habita, com una serie de disenys per la vida moderna, que el mateix Maynou encarna com a usuari paradigmatic. Els objectes del artsta es desenvolupen en el terreny de la funcionalitat pero estiren els seus limits fins a l’humor.
L’artista, que és i no és aquest personatge a la vegada, entra i surt de l’entorn que crea per a les seves propies historietes. Els seus relats com com les fotografíes que posteja en una secuencia frgamentada a instagram, on de fet tenen lloc, serveixen tant de guió com de punt de partida del la seva materialització en objectes, com la inversa, de escenografía per a les performaneces de la seva narració. Les histories que explica Maynou a les seves performances, que son entorns ficcionats (punt de partida per a les seves peces a la vegada que aquestes ilustracions de les narracions), suposen una mescla de referencies del mon de la homogeneització global de la cultura en un format d’stand up comedy fragmentat que compten les croniques del jove globetrttoer desarrelat, de l’individu global pero occidental, el navegar hipster sense complexes per la vida contemporánea.
Desde esta autoconciencia de una posición de privilegio inherente, Maynou trabaja con procesos artesanales de producción de la zona rural del desierto marroquí donde yo no es el etnógrafo, el exportador de autenticidad, o el agente de la mirada exotizante. En sus estancias en el —– , Maynou vive y conoce una comunidad con una tradición de ….., con lo que se hacen sus alfombras que muestran frases, dibujos del artista – apuntes convertidos en iconos – que luego serán el background de sus historietas cortas a la vez que sus ilustraciones. De la misma manera funcionan los posters de una película ficticia, presente en los relatos de Maynou, encargada un artesano de la zona siguiendo la tradición de los anuncios pintados a mano. Estas piezas están co-producidas, implican un conocimiento del contexto y la creación de relaciones personales con una comunidad a lo largo del tiempo – comunidad que integra las propuestas del artista en su labor no sin escepticismo y una distancia crítica, que conlleva una negociación de los temas y un constante cuestionamiento de las convenciones de representación por ambos lados, terminando en un punto medio de acuerdo -. Las alfombras, al igual que los posters o la caja del limpiador de zapatos, se transfiguran inevitablemente al entrar en el espacio del arte contemporáneo pero vuelven a convertirse en objetos cotidianos como props de una performance, una dinámica que encarna también la tradición de la oralidad y la transmisión de historias en el entorno doméstico.
Des d’aquesta autoconsciencia d’una posicio de privilegi ingerent, Maynou treballa amb procesos artesanals de produccio de la zona rural del desert marroquí on ja no és l’etnograf, l’exportador d’autenticitat, o l’agent de la mirada exotitzant. En les seves estancies en el desert d’Azilal maynou viu i coneix una comunitat amb una tradició, on es fan les seves alfombres que mostren frases.
En aquestes condicions particulars de producció, en el viatge d’anada i tornada, en el xoc de contextos, hi ha una tensió constant que evidencia que tots els materials, tots els objectes, incorporen les seves pròpies històries i són un testimoni d’un sistema: impliquen sempre una sèrie de responsabilitats a les cadenes de producció contemporània – de relacions de poder i desigualtat estructural, de conseqüències mediambientals, de perpetuació de la polarització socioeconòmica que la globalitat comporta –. A l’era de la producció indirecta, on l’anonimitat del productor i la mediació de la tecnologia són el punt de partida, cal entendre el que fa Maynou més enllà de la simplificació dels termes en una relació d’explotació o ús per a benefici propi és, en canvi, una aproximació a la xarxa de relacions humanes involucrades en els processos col·lectius de creació i preservació de tradicions i icones seculars, evidenciant les influències mútues de la colonització cultural del capitalisme i movent-se entre l’espai temps de la tasca i la nova mesura de valor única, l’esbarjo i l’individu que el performa permanentment.
Sira Pizà
Llegir Més