Llegir amb les condicions idònies aplega diferents dibuixos i escultures fetes amb tub de ferro, filferro, monedes, papers, tinta d’impremta i cartró, que Jordi Mitjà ha produït expressament per aquesta exposició.

“Saber llegir els materials, inhabilitar els seus usos, capgirar les seves lògiques. No descartar res, saltar les convencions i improvisar. Incorporar tot el que ens anem trobant al mateix procés i no obviar els accidents”

Partint del descart i la utilització de materials molt senzills, Jordi Mitjà presenta la quarta exposició individual d’aquest any, que sintetitza les passades i tanca el cercle que va obrir a principis de Febrer amb L’escultura no és important a la Fundació Suñol de Barcelona on l’artista incorpora l’ofici patern de manyà per a explorar diferents derives relacionades amb els materials, les tècniques i la pròpia escultura.

De forma atzarosa, el ferro prèviament fos i ardent, es llançat damunt dels papers que l’artista disposa al terra de l’estudi. . Aquest ferro ardent genera cremades que en alguns casos s’estenen a causa del vent, dibuixant traços i solcs, i ens fan dubtar dels límits del dibuix i d’aquest amb l’escultura.

La premsa que un dia fabricà el seu pare, serveix ara per a doblegar i aixafar tubs de ferro com si fossin de paper. Utilitzar les eines de serraller, explorar el material, el procés, el seu funcionament i deslliurar-se del relat, fugir del sentit i disparar a les lògiques que aquests imposen és el seu modus operandi.