Estem molt contentes de presentar Ni arte, ni artesanía, ni arte_lin (Ni art, ni artesania, art_lin), una exposició que presenta per primera vegada a Barcelona una selecció d’obres de Fernanda Laguna(Argentina, 1972), una de les artistes més destacades de la seva generació, i reconeguda per desafiar les jerarquies entre l’art i l’artesania.

“Segons Fernanda Laguna, l’art no es limita a allò que veiem, sinó que també inclou allò que imaginem i que encara no existeix. En el fons, és la possibilitat que alguna cosa mai no arribi a ser en veritat. D’acord amb aquesta idea, una obra no es limita a allò que percebem; la seva veritable naturalesa depèn de la nostra imaginació, del que roman ocult i encara no ha estat revelat. És com una energia invisible que ens empeny cap a allò desconegut, cap a alguna cosa que va més enllà del que anomenem l’exposició.

Des d’aquest punt de vista, les obres no són mers objectes, sinó maneres d’existir i de vincular-se amb el món. Són com organismes relacionals que es poden desarmar, reconstruir i reinterpretar. I encara que algunes semblin estar incompletes, continuen explicant històries, ja que conserven les marques del temps i el rastre dels espais pels quals han passat abans. És per això que les obres no són relíquies intocables creades per aquests personatges que anomenem artistes, sinó que formen part dels cicles vitals d’ús, circulació i envelliment. Representació d’éssers que també senten, desitgen i fins i tot, de vegades, tenen nom propi.

El conjunt d’obres i peces híbrides de Laguna recull aquestes reflexions i altres sobre la interrelació entre l’art i l’artesania. L’exposició presenta un repertori de pintures i objectes de petit format que desafien les fronteres i categories artístiques a què ens hem acostumat. Per què l’art i l’artesania han d’estar separats? I, encara més, per què l’artesania no pot ocupar el mateix lloc que la pintura o el dibuix?

Per respondre algunes d’aquestes preguntes, Laguna va inventar col·lectivement amb altres artistes el concepte d’art_lin, un terme que busca desdibuixar les jerarquies entre allò que anomenem “art” i allò que considerem “artesania”. A la seva obra, aquests dos universos no s’hi oposen, sinó que es barregen i s’influeixen mútuament. Moltes de les peces aquí presents són quadres que podrien ser utensilis o objectes sense una funció pràctica definida. En aquest sentit, un dels temes centrals de l’exposició és la reutilització, un cicle de creació i destrucció creativa que explica que l’art està en constant transformació.

En aquest procés, l’artista estableix un diàleg amorós amb restes i fragments d’objectes que cobren una segona vida, fins i tot després de ser usats i descartats. Emprant diferents materials com pintures, elements orgànics i objectes d’ús domèstic, Laguna transforma allò que molts considerarien deixalles en peces que demostren que no hi ha una forma correcta o incorrecta de fer art.

Els colors vibrants, les formes simples i la bellesa instantània de les obres són a penes la superfície d’històries que transcorren entre allò real i allò imaginari. Històries d’un món on l’art i l’artesania, quotidià i descartat es fusionen per donar vida a alguna cosa nova.

Així, Laguna ens convida a eliminar les fronteres entre allò “elevat” i allò “quotidià”, entre el que esperem i el que podria ser. Perquè, en última instància, el valor de l’art no rau tant en com el definim, sinó en la seva capacitat per comunicar-se amb qui vol mirar-lo i deixar-se commoure per la seva capacitat de ser valent també.”

—Mª Laura Ríos.

Fernanda Laguna (Argentina, 1972) és una figura destacada del panorama artístic argentí, reconeguda per integrar a la seva pràctica les arts visuals, la literatura, la gestió cultural i una àmplia varietat de projectes destinats a estirar l’art a sectors en risc d’exclusió social.

Ha fundat i dirigit diferents projectes que són una extensió de la seva pràctica artística i literària. El 2000, durant la pitjor crisi econòmica de l’Argentina, va co-fundar la galeria i l’editorial autogestionada Belleza y Felicidad, un espai clau per a l’art i la literatura emergents a Buenos Aires. Més tard, va traslladar la galeria a una zona marginal, convertint-la en un projecte educatiu experimental per a nens i adolescents en situació de vulnerabilitat. També va co-fundar Eloísa Cartonera, una cooperativa que uneix escriptors reconeguts amb cartoners, que treballen amb cartró reciclat. Entre el 2011 i el 2012, va dirigir TuRito, un espai obert les 24 hores per a performances, lectures i accions artístiques. Laguna ha estat activa no només com a artista i escriptora, sinó també com a comissària, organitzadora i intèrpret, caracteritzant-se pel seu estil lúdic.

Les obres de Laguna formen part de col·leccions permanents en institucions com el MOMA (Nova York, US), el Guggenheim Museum (Nova York, US), el MOCA (Los Angeles, US), el MNCARS (Madrid, ES), la Col·lecció Patricia Phelps de Cisneros (Caracas, VE i Nova York, US), el PAMM (Miami, US), el MALBA (Buenos Aires, AR) i el Museo d’Art Modern de Buenos Aires (Buenos Aires, AR).

Exposició comissariat per Mª Laura Ríos en col·laboració amb Mireia Serrano.