14 novembre – 14 gener 2023
Barcelona
know more about
Ara farà un parell d’anys vam conèixer l’obra de l’artista americana Pati Hill gràcies a la galeria Air de Paris. Alhora, començàvem a conèixer personalment l’artista Pere Noguera, un dels pioners de l’art de la fotocopia a Espanya. Aquesta coincidència temporal ens va despertar el desig de posar en diàleg aquests dos artistes juntament amb en Jordi Mitjà, un artista de diferent generació que continua utilitzant aquesta eina per a treballar.
El resultat d’aquest diàleg és Tot Objecte Repetit Ocupa Un Espai Únic una exposició que pren per títol una obra de Pere Noguera i que gira entorn la fotocòpia com a mitjà per explorar el potencial de la copia com a imatge.La proposta no pretén ser una exposició històrica sobre l’art de la fotocopia, sinó una aproximació a l’obra d’aquests tres artistes que casualment han utilitzat la fotocopiadora com a eina per a treballar la imatge i la seva reproducció.
La fotocopiadora es comença a utilitzar amb finalitat artística als estats units als anys 60. La seva capacitat de reproduir imatges de forma instantània i aparentment infinita permet als artistes qüestionar la unicitat i la originalitat de l’obra alhora que difondre de manera ràpida i fàcil les seves idees.
Pati Hill (1921, USA – 2014, França), poeta i artista visual, va deixar un extens cos de treball que explora la relació entre el text i la imatge. Mitjançant l’ús de la fotocopiadora -màquina sovint associada al treball de la secretaria i per tant a un treball feminitzat- rastreja objectes quotidians com unes sabates de taló, un paquet de bacon o una camisa doblegada, amb la intenció de traduir de forma metòdica el treball domèstic i invisible en un llenguatge visual i públic.
A través de l’ús de la fotocopiadora, Hill va crear un model de producció artística que s’oposava a l’expressió individual i alhora a la suposada neutralitat de les imatges produïdes tecnològicament. El treball de l’artista amb la fotocopia s’expandeix al llarg de 40 anys, amb l’aspiració de crear obres on la imatge i el text “es fusionin per convertir-se en alguna cosa diferent”. En paraules de Hill, “les fotocopiadores uneixen a artistes i escriptors. Las còpies són un llenguatge visual internacional, que parla de la mateixa manera a la gent de Los Angeles i la gent de Praga. Fer còpies està molt a prop de parlar”.
Aquesta és la primera exposició que presenta la seva obra a Espanya, per a l’ocasió hem seleccionat 10 peces de diferents series que van de l’any 1974 al 1990. Les obres de Hill es caracteritzen per un negre intens que l’artista aconseguia gràcies a una fotocopiadora IBM Copier II -una de les màquines punteres en aquell moment- que l’artista carregava de tòner més del normal portant així, l’eina al límit. Pati Hill va ser també promotora de l’art de la fotocòpia arribant a obrir una galeria a París i una altra a Sens, la Galerie Toner, especialitzada en artistes que treballaven amb aquesta eina.
Pere Noguera (1941, La Bisbal d’Empordà) va començar a experimentar amb la fotocopiadora també als anys 70. La intenció inicial d’agrisar objectes i imatges per tal d’unificar-los dins d’un mateix espai acromàtic, el porta a desenvolupar una fascinació per un aparell de reproducció ràpid i a l’abast de tothom ja que el seu ús no precisa d’un coneixement tècnic complex. La fotocòpia també permet a Noguera la serialització de l’obra d’una forma sistematitzada.
Fruit d’aquesta investigació, l’any 1975 va presentar la cèlebre exposició La fotocòpia com a obra-document a la Sala Vinçon de Barcelona de la que en podem veure algunes peces a l’exposició. A més a més de la selecció d’obres que es van presentar a la Sala Vinçon, Noguera presenta la peça SuperCroix, una instal·lació que va realitzar l’any 84 a Lyon i que no s’havia tornat a presentar fins a dia d’avui. Noguera va realitzar tot un seguit d’experiments i tallers amb el públic visitant de l’exposició, el resultat d’aquesta investigació es la peça Supercroix, un conjunt d’objectes domèstics familiars “objectes que podrien estar a la llista de la compra de moltes persones” que l’artista unifica fent-les passar per la fotocopiadora i convertint-les així en monocroms, negres i vermells.
També presentem l’obra Documenta, quatre fotocopies originals d’una nota de premsa de la Documenta de Kassel de 1972 amb una reproducció d’una obra de Chuck Close. Noguera, captivat per la potència del retrat, la plega i la guarda a la butxaca i al arribar al taller, la fotocopia i intervé amb el color vermell i verd.
L’obra de Jordi Mitjà (1979, Figueres) sorgeix de l’estudi de materials particulars de la zona on viu i en la qual va créixer. L’artista opera des de l’apropiacionisme redibuixat en termes de lògica arxivística. És a dir, la seva pràctica neix d’un procés ambivalent d’acumulació i rebuig de coneixements que alhora funciona com a detonant de l’execució de la seva obra. En consonància amb la seva polifacètica línia de treball, Mitjà utilitza la fotocopiadora i l’escàner com a eina per experimentar amb material d’arxiu, per premsar i captar situacions efímeres, alhora que per treballar amb les seves publicacions, fet que l’ha portat a utilitzar la fotocòpia com una eina per reproduir imatges i facilitar-ne la seva difusió.
A l’exposició Mitjà presenta una sèrie d’impressions xerogràfiques fetes amb papers pintats prèviament i després manipulats a través de la fotocopiadora, un experiment i una manera de treballar amb la fotocopiadora plàsticament. Mitjà col·loca sorra -que pertany a una de les seves escultures – damunt el vidre de la màquina i intenta contenir-la, generant així un seguit d’imatges abstractes i úniques, que ens allunyen de la imatge convencional fotocopiada.
També presenta una fotocopia apropiada que va ser trobada darrere d’una pintura anònima i una acció que girarà entorn la fotocopiadora i que s’activarà durant els dies de l’exposició. Els visitants podran fotocopiar qualsevol objecte que tinguin, amb la condició de deixar-lo a la sala mentre duri l’exposició a canvi d’endur-se la imatge copiada.
Llegir Més