Ens veiem a Art Basel Paris del 16.10 al 20.10.2024!
  • ARCO Madrid 2020
  • Jordi Mitjà
  • 26 febrer – 01 març 2020

    Madrid, Spain

    Foc i pausa, installation view at ARCO Madrid, 2020

    know more about

  • Jordi Mitjà
  • Per a la segona participació a ARCO Madrid, Bombon proposa Per l’acció del pensament un projecte de Jordi Mitjà que funciona com a extensió de la seva exposició individual Succeeix cada dia al Centre d’art Fabra i Coats de Barcelona.

     

    “(…) Jordi Mitjà recupera i manipula tècniques, objectes, imatges i sons molt diversos. De la troballa atzarosa al maneig del ferro, del món del llibre a la investigació matèrica, de les històries locals als costums en desús, Mitjà treballa relacionant-se amb la zona on viu i va créixer. Segons explica, les seves primeres creacions les va realitzar d’amagat amb les restes que va trobar al taller metal·lúrgic del seu pare, però aquest, creient que eren descarts, els va llençar a les escombraries i des d’aleshores mai més no ha distingit entre art i rebuig, entre això que agafa i el que fa. La seva obra neix, doncs, d‟un procés ambivalent entre territori i descontextualització, invenció i còpia, acumulació i rebuig, detonants de la seva pràctica id‟una reflexió sobre l‟acte creatiu que desdibuixa els conceptes d‟autoria i anonimat, construcció i destrucció, relíquia i residu.

     

    La confrontació entre l’ofici familiar i la pràctica artística recorre la trajectòria sense descans. Allò exclòs o marginal és reivindicat com a propi i genuí, allà on es barreja sense jerarquies la cultura popular amb totes les declinacions de l’art que van de l’artesà a l’amateur, de l’outsider a falsificador o al pirata. Invertint la síndrome de l’impostor, Mitjà revalora figures com el famós estafador Elmyr d’Hory o Uri Geller, aquell personatge que torçava culleres amb el poder de la ment i de qui ha pres el títol de l’exposició.

     

    Entre el frau televisiu i l’obrador familiar apareix l’especulació extraordinària de l’execució quotidiana. L’apropiació i la col·lecció heterogènia més sorprenents es troben aleshores amb l’esforç i el desgast del dia a dia. Una dualitat que no es resol però s’hi integra, un diàleg no excloent entre utilitat i artifici, treball i plaer.

     

    Preguntar-se per l’origen i la fi –l’originalitat i la funcionalitat– de la seva professió el porta a cercar els límits dels elements amb què treballa. Amb la mateixa perseverança que torça i redueix el més sòlid, també fa gran i virtuós el més ínfim, ja sigui oblidat o efímer. Així és com Mitjà explora la dislèxia de les coses. Posa en crisi la representació de les imatges i juga amb l’aspecte i ús dels materials, per contradir les aparences i experimentar amb la seva resistència, física i temporal, però també simbòlica, descobrint, amb humor o per la força, les nostres convencions.

     

    Atret pel procés, l’assaig i l’accident, la seva manera de fer es mou entre la intuïció anàrquica i una insistència obsessiva que agafa d’aquí i d’allà per després deixar-lo, reprendre’l i tornar a començar.(…)”

     

    Fragment del text Succeeix cada dia de Joana Hurtado

    Llegir Més