Bombon presenta un projecte amb dos artistes que, tot i treballar en condicions gairebé oposades, comparteixen interessos similars. En les seves obres, els materials descartats, l’atzar i, sobretot, la necessitat d’abraçar l’entorn, esdevenen un denominador comú.

Els objectes de Josep Maynou (catifes, mitjons personalitzats, cadires, taules, llums amb taps…) són residus que sorgeixen dels seus viatges. Com un gos rastrejador, Maynou escombra el territori que troba. Un viatge que va començar al Marroc fa uns anys i que l’ha portat a viure i treballar a molts països diferents. El seu estil de vida nòmada no li permet tenir un estudi, per tant la seva obra està composta pel que l’envolta en aquell moment. El resultat són assemblatges d’objectes trobats, performances en format de monòlegs -en què explica anècdotes dels seus viatges, com un trobador-, vídeos casolans o catifes fetes amb tècniques ancestrals que l’artista porta a l’àmbit contemporani amb missatges i dibuixos que es troba.

A diferència de Maynou, Jordi Mitjà té estudi i viu envoltat de natura. La seva obra sorgeix de l’estudi de materials particulars de la zona on viu i en la qual va créixer. Mitjà ret homenatge a través de la seva obra escultòrica a la seva fascinació per les relíquies locals, imperceptible des d’una perspectiva global. Mitjà recull residus i objectes rebutjats; rastreja etnogràficament el territori com si intentés descriure el paisatge que l’envolta.

Jordi s’endinsa en el popular: la història, la matèria, el mite i les tradicions d’una geografia immediata. Josep, en canvi, ha crescut alimentat pel Pop: un consum i una producció simultània de cultura incorpòria, d’un llenguatge planetari comú, amb la velocitat del meme i la performativitat de la identitat a les xarxes socials.