Família Guerra és una peça de vídeo del 2007 que Noguera va realitzar amb un arxiu d’imatges de la primera meitat del s. XX trobat a l’Empordà. L’artista posa en diàleg enregistraments de la Segona Guerra Mundial fets per un reporter holandès juntament amb metratge domèstic de la mateixa persona en el seu entorn familiar. L’ambient i l’imaginari domèstic i íntim d’aquesta família anònima holandesa conviu amb un fet desestabilitzador com és la guerra, relacionant els dos espais com un laberint d’imatges metafòric.

Escenes familiars quasi bucòliques recollides en films amateurs es contraposen a escenes bèl·liques de caràcter documental. El reciclatge fílmic d’aquests materials “trobats”, permet la creació d’un díptic visual que expressa les contradiccions, la inestabilitat i les debilitats intrínseques sobre les quals se sustenten el benestar i els possibles moments de felicitat. D’aquesta manera, els arxius fílmics recuperats s’ordenen com una forma de pensament i de lectura de la realitat d’una època, de les formes de viure i de vincular-se amb una realitat concreta però alhora representant una memòria social compartida. El mètode de Noguera, comporta un qüestionament de la relació entre la dimensió espacial de la vida quotidiana i també de la construcció tant identitària com de la memòria, a mode d’arqueologia viva d’un passat que se sent encara recent o pròxim. En aquesta nova posada en escena de Família Guerra, l’impacte i la visió del passat es trasllada i reviu en diàleg al nostre present, tant íntim com global, passant per tot un repertori de situacions vitals.

Família Guerra parla així de com una família, i amb un gran èmfasis els infants, viuen l’ambient familiar i les seves vacances en paral·lel a la distorsió d’una guerra, dues realitats que conviuen, a vegades, en la distància de l’espai i del temps, com passa també en el nostre present. Una reconstrucció possible d’una memòria que contraposa la vivencia familiar i els fets del món, el que és privat amb el que és públic, una reflexió poètica i política més que pertinent.

Mitjançant l’arxiu, i en aquest cas l’arxiu fílmic com a rastre d’una realitat i simulacre, Noguera, ens deixa entreveure i revela els secrets i els processos de manipulació i de construcció de la imatge. La construcció de les imatges, el seu caràcter històric i les històries que contenen fan de Pere Noguera un arxiver sui generis, agrupant les imatges i els arxius per extreure’n noves visions. Com diu el mateix Noguera “El meu treball consisteix a agafar i treure a la llum tota una sèrie d’històries que ja són a la realitat, saber-les ensenyar. És com si les ajudés a descriure’s”, com si el seu mètode de treball fos més aviat deconstruir l’arxiu. L’arxiu com a síntesi i repòs d’un temps passat esdevé present mitjançant la crida a la temporalitat interna de les imatges.

Pere Noguera (La Bisbal d’Empordà, Girona, 1941) va iniciar la seva trajectòria en el marc de les noves poètiques pobres, efímeres i conceptuals de la dècada de 1970 i va ser pioner a incorporar als seus treballs fotocòpies, i difondre la idea d’arxiu com a ready-made a partir de fotografies i films trobats. Ha dut a terme treballs sobre els processos conceptuals de la fotografia i l’electrografia, i ha practicat la instal·lació i la performance.  La matèria com a procés, l’objecte domèstic i el paisatge immediat formen part dels seus centres d’interès.

La seva obra forma part de rellevants col·leccions publiques i privades com Artium (Vitòria-Gasteiz), MACBA (Barcelona), Col·lecció Olor Visual (Barcelona), Fundació Vila Casas (Barcelona),  Fundació Juan March (Madrid), Fundació Suñol (Barcelona), Col·lecció Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona), entre altres.