18.11 INAUGURACIÒ — Cristina Garrido 5 exposiciones
  • MATERIAL 2020
  • Pere Llobera
  • 06 febrer – 09 febrer 2020

    Mexico DF, Mexico

    know more about

  • Pere Llobera
  • DOBLE EXCALIBUR, oli sobre llenç, 97x130cm, 2019

     

    “El meravellós en un miracle és la seva excepcionalitat. Un cop es repeteix la meravella automàticament se n’abarateix l’efecte, fins i tot amb caràcter retroactiu. Vivim en un món metafísicament abandonat i en gran mesura això és degut a la manca de sorpresa / sorpresa.
    Aquest quadre només intenta constatar on ens trobem exactament a dia d’avui.”

     

    ESTACA, oli sobre llenç, 89x116cm, 2019

     

    “Com descriure el teu propi país de manera implacable? Aquest seria el repte. La resposta a aquest repte Una porta trencada d?un lloc anodí sostinguda per un complex farcellet de símbols. El meu país és un nyap que se sosté a base d’una pompa estúpida. Tolstoy deia que: “l’estupidesa es disfressa de solemnitat”.
    No caldria afegir res més a això.”

     

    DESFASE, oli sobre llenç, 61x81cm, 2019

     

    “Una festa està al punt d’inflexió. En una estona tot es desmandarà. No sabem en quina direcció. I això és el més inquietant. Pot ser que tots i cadascun dels meus quadres a Material siguin d’alt voltatge polític. Festa inclosa.”

     

    S/T (Pinoccios), oli sobre llenç, 50x62cm, 2019

     

    “Els ninots de nas llarg s’assemblen a un polític corrupte del meu país i cadascun atrapa l’altre amb la seva mentida. Tothom en realitat és el mateix. Tothom s’assembla. Són d’una mediocritat insuportable si ens hi fixem bé. No hi ha cap mèrit a ser un més dels que allarga la mà.
    Mentira fel·lació que sembla consentida; però que en realitat compromet fins a la nàusea.”

     

    S/T (JOVES QUE CAUEN), oli sobre llenç, 46x37cm, 2019

    “Si digués joves que cauen ja s’entendria tot. Ja s’entén tot”

     

    RETRAT OFICIAL, oli sobre llenç, 41x27cm 2013

     

    “El més literal dels meus treballs a Material.
    Els Reis d’Espanya retratats? o Un bodegó d’una pàgina de la revista Hola? En qualsevol cas es pot apreciar una anomalia. La Reina s’ha esbocinat com una nina de porcellana. Un gir sobre el retrat de Dorian Grey aplicat a l’estupidesa que vol dir normalitzar la Monarquia i les greus distorsions que comporta aquesta acceptació: immunitat davant del delicte; protecció de la intimitat amb diners públics; elitisme; i en el cas concret Espanyol conformisme amb el Franquisme. O almenys un esperit a-crític amb ell.”

     

    S/T (Unicorn), oli sobre tela, 40x55cm, 2016

     

    “La idea era la infància perduda, força simple, expectatives que es trenquen.”

     

     

    S/T, oli sobre llenç, 47x55cm, 2020

     

    “Els jugadors no saben què passa al mig del camp. L’espectador de la imatge tampoc. Podria ser que les imatges s’estiguessin tornant estranyes, o que els significats s’estiguessin obrint. Si us fixeu veureu que he pintat a la dreta la llum del flaix d’una fotografia que vaig fer a una altra versió del quadre. Faig travessar capes de realitat a la imatge com en una interdimensionalitat de què ja no podrà tornar. Resum; la desconnexió de la imatge del seu context i la pròpia desconnexió de l’acció dels seus espectadors (que no podran entendre ni la nova dimensionalitat del que passa al mig del camp) són el tema.”

     

    Llegir Més