“La meva mare em deia que aclarís coses, probablement aquesta és la raó per la qual em vaig convertir en artista” J.Maynou

Donar llum a les imatges, sovint fins al punt de cremar-les, és el que practiquen Josep Maynou i Pere Llobera en la seva obra.

En els seus llums fets amb objectes quotidians o trobats queda evident que Josep Maynou s’ha pres literalment allò que la seva mare li deia quan era petit. El llum d’escombra permet raspallar el terra quan és fosc. També es pot utilitzar com a torxa per mirar més de prop les pintures de Pere Llobera.

En un intent de revelar les històries que hi poden haver a sota, Pere Llobera aborda les imatges des de diferents angles. Les seves pintures representen escenes en què els personatges, o els altres elements que formen aquesta imatge, no es comporten segons l’argument: un artista a l’aire lliure és atacat de sobte per un puma, Superman es cansa de ser tan poderós o un actor que és a l’escenari interpretant The Little Sheperds, parla i es queixa dels colors.

Una diversió semblant porta Fido Dido a la catifa de Josep Maynou. Els seus objectes personalitzats –catifes, llums, taules o bancs- formen part de les històries que explica en les seves actuacions. Aquests elements creen un escenari perquè l’artista expliqui aquests i altres contes improvisats que elabora amb experiències reals i de ficció. En el cas de l’anteriorment popular personatge de Sprite, la seva addicció a Sprite i codeïna (una beguda barrejada que era genial a principis de l’any 2000 entre els joves) desordena les línies que el conformaven.

La combinació del treball dels dos artistes genera un espai que estimula la circulació i l’encreuament d’imatges i històries.