We are open again with Aldo Urbano's exhibition!
ShowroomEditions

Mauro Cerqueira, Babi Badalov

 ENG (Scroll down for CAT and CAST)

“… My work speaks about my current life in France, in Europe, about what I read in the news, on Facebook: refugees, fascism, capitalism. In these terrible times –with Syria, Iraq and Afghanistan totally destroyed, with the climate catastrophe and terrorism- I can’t be tolerant and polite about everything.”

Babi Badalov, Afterall Magazine

 

Mauro showed up in my parent’s home around 8 or 9 years ago. I didn’t have a clue who he was at the time, I only knew he was a Portuguese artist who would spend a few summer days with us while her girlfriend participated at the Jafre Biennial.

Even though Mauro wasn’t exhibiting, since then he became a referent for me as an artist, and a radar to detect other artists.

And it is like this, through Mauro, how I met Babi Badalov, in Porto, a few years later, at the opening of his exhibition at Uma certa falta de coerencia, Mauro’s project space.

At Coerencia, Babi had painted the walls with symbols that at the same time were images and writing: a mixture of different languages and alphabets that together created poetic messages that at the same time were critical and radical.

The work of Babi explores the limits of language and the borders that it imposes on people. His plays on words annihilate conventions, they laugh at the grand names and at prefabricated sentences. His own biography has brought him to talk about migration, anticapitalism, decolonization, identity, spiritualty and orientalism.

At the same time that I met Babi and his work, I also got to know Rua do Caldereiros, the street where Mauro has Coerencia and his studio, and where many of the sources he works with cohabit: the characters that live and pass thorough there, its little businesses, the workshops, the restaurants that have been there for ages….

In Coerencia and with all these people; artist from Porto, neighbours, friends of Mauro, Babi… it was inevitable not to feel part a family.

Mauro’s work is in permanent connection with the everyday of the people and the street. Through personal stories, found objects, exchanges or collaborations with his neighbours, he explores the popular iconography of the history of the city and the street, from where he constructs a narrative that circulates through all his works.

A few days ago I read Babi in Afterall magazine saying that maybe he has no need to claim that he’s a political artist. That what is important for him is to be part of the world –and the art world too- where such things are addressed and discussed.

I think that Mauro doesn’t have this need neither, and I even imagine that it can be fatiguing and limiting the label of “the artist that talks about the gentrification of Porto”. But it is evident that all of this is part of his work, and it is evident that him and Babi are political

artists, or better said, coherent and engaged artists who work from the quotidian, about their lives and what surrounds them, what they like and what bothers them, with spontaneity and not sheltered under the umbrella of any big concept, terminology o behind any label.

For me, both of them are artists who work from affective relationships, from intimacy and proximity, to talk about personal matters that for some reason end up becoming universal and present. And it is for this reason that it is very special for me this meeting here, at Bombon, with these two great artists and friends.

Bernat Daviu


CAT

“…la meva obra parla sobre la meva vida actual a França, a Europa, sobre el que llegeixo a les notícies, a Facebook: refugiats, feixisme, capitalisme. En aquests temps terribles, amb Síria, l’Iraq i l’Afganistan totalment destruïts, amb la catàstrofe climàtica i el terrorisme, no puc ser tolerant i cortès amb tot.”

Babi Badalov, Afterall Magazine

 

En Mauro va aparèixer a casa els meus pares ara farà uns 8 o 9 anys. Jo no tenia ni idea de qui era, només sabia que era un artista portuguès i que passaria uns dies d’estiu amb nosaltres mentre la seva companya participava a la Biennal de Jafre.

Tot i que en Mauro no exposava, ja des de llavors es va convertir en un referent per a mi com a artista, i en un radar per a detectar-ne d’altres.

I és just així, a través d’en Mauro, com vaig conèixer en Babi Badalov, a Porto, uns anys més tard, a la inauguració de la seva exposició a Uma certa falta de coerência, a l’espai de projectes d’en Mauro. A Coerência, en Babi havia pintat les parets amb uns símbols que a la vegada eren imatge i escriptura: una barreja de llengües i d’alfabets diferents que fusionats creaven missatges poètics però a la vegada crítics i contundents.

L’obra d’en Babi explora els límits del llenguatge i les fronteres que aquest imposa en l’individu. Els seus jocs de paraules anul·len les convencions, se’n riuen dels gran noms i les oracions prefabricades. La seva pròpia biografia, l’ha dut a parlar de temes com les migracions, l’anticapitalisme, la descolonització, la identitat, l’espiritualitat i l’orientalisme.

Alhora que vaig conèixer en Babi i la seva obra, també vaig conèixer la Rua do Caldereiros, el carrer on en Mauro hi té Coerência i el seu estudi, i on conviuen moltes de les fonts amb les que treballa: els personatges que hi habiten i que hi transiten, els seus comerços, els tallers, els restaurants de tota la vida…

A Coerência i entre tota aquella gent; artistes de Porto, gent del barri, amics d’en Mauro, en Babi… era inevitable no sentir-se en família.

La seva obra està en permanent connexió amb el dia a dia de la gent i del carrer. A través d’històries personals, d’objectes trobats, d’intercanvis i col·laboracions amb els seus veïns, explora la iconografia popular pròpia de la història de la ciutat i del carrer des d’on va construint una narrativa que circula per totes les seves peces.

Fa uns dies vaig llegir a la revista Afterall, que en Babi, diu que no té necessitat d’afirmar que és un artista polític, que el que per a ell és important és estar en alguna part del món, i dins del món de l’art, des d’on poder abordar i discutir temes que el preocupen i interessen.

Imagino, que en Mauro tampoc en té cap necessitat, i fins i tot imagino que li pot arribar a fatigar i limitar, l’etiqueta de “l’artista que parla de la gentrificació a Porto”. Però és evident que tot això és part del seu treball, i és evident que tant ell com en Babi són artistes polítics, o més ben dit, artistes coherents i compromesos, que treballen partint de la quotidianitat, sobre el que els envolta, el que els agrada i el que els molesta, i tot des de l’espontaneïtat i no emparats sota el paraigua de cap gran concepte, terminologia o etiqueta.

Per a mi, tots dos són artistes que treballen a partir de les relacions afectives, des de la intimitat i la proximitat, per a parlar de temes personals que per alguna raó acaben essent universals i d’actualitat. I és per aquest motiu que em fa especial il·lusió aquesta trobada aquí, a Bombon, amb aquests dos grans artistes i amics.

Bernat Daviu


CAST

“..Mi trabajo habla sobre mi vida actual en Francia, en Europa, sobre lo que leí en las noticias, en Facebook: refugiados, fascismo, capitalismo. En estos tiempos terribles, con Siria, Irak y Afganistán totalmente destruidos, con la catástrofe climática y el terrorismo, no puedo ser tolerante y cortés con todo…”

Babi Badalov, Afterall Magazine

 

Mauro apareció en casa mis padres ahora hará unos 8 o 9 años. Yo no tenía ni idea de quién era, sólo sabía que era un artista portugués y que pasaría unos días de verano con nosotros mientras su compañera participaba en la Bienal de Jafre. Aunque Mauro no exponía, ya desde entonces se convirtió en un referente para mí como artista, y en un radar para detectar a otros.

Y es justo así, a través de Mauro, como conocí a Babi Badalov, en Oporto, unos años más tarde, en la inauguración de su exposición en Uma cierta falta de Coerência, el espacio de proyectos de Mauro . En Coerência, Babi había pintado las paredes con unos símbolos que a la vez eran imagen y escritura: una mezcla de lenguas y de alfabetos diferentes que fusionados creaban mensajes poéticos pero a la vez críticos y contundentes.

La obra de Babi explora los límites del lenguaje y las fronteras que éste impone en el individuo. Sus juegos de palabras anulan las convenciones, se ríen de los grandes nombres y las oraciones prefabricadas. Su propia biografía, le ha llevado a hablar de temas como las migraciones, el anticapitalismo, la descolonización, la identidad, la espiritualidad y el orientalismo.

A la vez que conocer a Babi y a su obra, también conocí la Rua do Caldereiros, la calle donde Mauro tiene Coerência y su estudio, y donde conviven muchas de las fuentes con las que trabaja: los personajes que allí habitan y que transitan, sus comercios, los talleres, los restaurantes de toda la vida …

En Coerência y entre toda aquella gente; artistas de Oporto, gente del barrio, amigos de Mauro, Babi … era inevitable no sentirse en familia.

La obra de Mauro está en permanente conexión con el día a día de la gente y de la calle. A través de historias personales, de objetos encontrados, de intercambios y colaboraciones con sus vecinos, explora la iconografía popular propia de la historia de la ciudad y de la calle, desde donde va construyendo una narrativa que circula por todas sus piezas.

Hace unos días leí en la revista Afterall, que Babi, dice que no tiene necesidad de afirmar que es un artista político, que lo que para él es importante es estar en alguna parte del mundo, y dentro del mundo del arte, desde donde poder abordar y discutir temas que le preocupan e interesan.

Imagino, que Mauro tampoco tiene ninguna necesidad, e incluso imagino que le puede llegar a fatigar y limitar, la etiqueta de “el artista que habla de la gentrificación en Oporto”. Pero es evidente que todo esto es parte de su trabajo, y es evidente que tanto él como en Babi son artistas políticos, o mejor dicho, artistas coherentes y comprometidos, que trabajan partiendo de la cotidianidad, sobre lo que les rodea, lo que les gusta y lo que les molesta, y todo desde la espontaneidad y no amparados bajo el paraguas de ningún gran concepto, terminología o etiqueta.

Para mí, ambos son artistas que trabajan a partir de las relaciones afectivas, desde la intimidad y la proximidad, para hablar de temas personales que por alguna razón terminan siendo universales y de actualidad. Y es por este motivo que me hace especial ilusión este encuentro aquí, en Bombon, con estos dos grandes artistas y amigos.

Bernat Daviu