We will be at NADA Miami with Aldo Urbano and Joana Escoval! From the 5th to the 8th of December

La nit del cos

08 June 2019 — 25 July 2019

Nadia Barkate, Anna Bunting-Branch, Laia Estruch, Alba Feito, Blanca Gracia, Blanca G. Terán

curated by Caterina Almirall

CAT  (Scroll down for CAST and ENG)

Hi ha punts en l’univers que sense tenir un cos físic exerceixen un efecte sobre nosaltres, són focus d’energia astrològica que no tenen massa però sí una força gravitacional obscura. És el cas de l’apogeu i el perigeu lunar, els moments en els que, al llarg de l’el·lipse que dibuixa l’òrbita de la lluna al voltant de la terra, aquesta es troba en els seus extrems. L’apogeu és el moment en que la lluna és més lluny de la terra; el perigeu el moment en que és més a prop. El proper perigeu coincideix amb el 7 de Juny de 2019, el dia de la inauguració d’aquesta exposició.

Aquests punts matemàtics buits en l’òrbita el·líptica de la lluna, sense cos celeste, no tenen tampoc cap llum. Des de l’astrologia aquesta foscor s’interpreta com una àrea obscura de la consciència que no ens és del tot accessible, i es dóna a cadascun una interpretació segons el focus que presenten en l’el·lipse. És el cas de Lilith també anomenada la Lluna Negra, o el del perigeu associat a la figura del déu clàssic Príap. La posició de Príap i Lilith ens revelen aspectes relacionats amb els nostres desitjos ocults i allò que descontrolem o reprimim. Representen els racons més remots de la nostra psique, la sexualitat i també la fertilitat i el desig de contacte amb la terra.

La nit del cos és una exposició col·lectiva que parteix d’un treball des del desig, entès com el desig d’un altre món a la recerca d’altres formes de coneixement. Com els punts que malgrat ser invisibles en l’espai, ens travessen i ens afecten, les obres de les artistes treballen des d’allò més instintiu i visceral, des d’un llenguatge tàctil, gestual, intuïtiu, que apel·la als sentits més que a les idees. Exploren llenguatges que impliquen el gest, el tacte, el cos i l’observació de la influència de forces invisibles sobre aquest. Parlen de la creació artística com una pràctica de coneixement compartit, explorant la capacitat de les imatges de parlar, tocar i afectar des d’allò visceral.

Caterina Almirall Rotés (Barcelona, 1986), Treballa a Barcelona com comissaria independent i professora. Els darrers temps ha centrat el seu treball al voltant d’allò màgic, a l’entorn de la pràctica artística entesa com un ritual, i també un lloc d’aprenentatge i de producció de coneixement. Va iniciar el treball en comissariat amb l’espai autogestionat el Passadís, a Barcelona, on va organitzar nombroses exposicions i activitats artístiques en l’àmbit domèstic entre 2013 i 2016. Des d’aleshores ha desenvolupat projectes de comissariat com Una exposició com un conjur, Can Felipa, Barcelona, 2018; El 85% de la matèria, CA Maristany, Sant Cugat/MAC, Mataró, 2017/18; Truco a la porta de la pedra, La Puntual, Sant Cugat/La Panera, Lleida/Espacio Trapézio, Madrid, 2016; La Gran Il·lusió, Sala d’Art Jove, Barcelona, 2015. Ha estat a cura del cicle anual Terrassa Comissariat amb Mesurar amb precisió els cims llegendaris!, i del programa EPHEMERAL a fira SWAB Barcelona 2018 i 2019. Actualment és membre de l’equip de coordinació del programa d’estudis PLECS a la Fàbrica de Creació de l’Escocesa. Ha col·laborat en nombroses ocasions amb altres artistes en projectes d’investigació i creació. Escriu habitualment per a A*Desk. És professora de Sociologia de l’Art a la Facultat de Belles Arts de la UB des de 2016.

És Llicenciada en Belles Arts i Màster en Art i Educació per la UB 2009. Actualment segueix el programa de doctorat en Educació de les arts i la cultura visual, a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona amb una investigació sobre la relació entre les pràctiques autogestionades i institucionals en l’àmbit artístic de Barcelona, i gaudeix d’una residència d’investigació al CED del MACBA.


CAST

Existen puntos en el universo que sin tener un cuerpo físico ejercen un efecto sobre nosotros, son focos de energía astrológica que no tienen masa pero sí una fuerza gravitacional oscura. Es el caso del apogeo y el perigeo lunar, los momentos en los que, a lo largo de la elipse que dibuja la órbita de la luna alrededor de la tierra, esta se encuentra en sus extremos. El apogeo es el momento en que la luna está más lejos de la tierra; el perigeo el momento en que está más cerca. El próximo perigeo coincide con el 7 de Junio ​​de 2019, el día de la inauguración de esta exposición.

Estos puntos matemáticos vacíos en la órbita elíptica de la luna, sin cuerpo celeste, no tienen tampoco ninguna luz. Desde la astrología esta oscuridad se interpreta como un área oscura de la conciencia que no nos es del todo accesible, y se da a cada uno una interpretación según el foco que presentan en la elipse. Es el caso de Lilith también llamada la Luna Negra, o el del perigeo asociado a la figura del dios clásico Príapo. La posición de Príapo y Lilith nos revelan aspectos relacionados con nuestros deseos ocultos y aquello que descontrolamos o reprimimos. Representan los rincones más remotos de nuestra psique, la sexualidad y la fertilidad y el deseo de contacto con la tierra.

La noche del cuerpo es una exposición colectiva que parte de un trabajo desde el deseo, entendido como el deseo de otro mundo que busca de otras formas de conocimiento. Como esos puntos, que a pesar de ser invisibles en el espacio, nos atraviesan y nos afectan, las obras de las artistas trabajan desde lo más instintivo y visceral, desde un lenguaje táctil, gestual, intuitivo, que apela a los sentidos más que a las ideas. Exploran lenguajes que implican el gesto, el tacto, el cuerpo y la observación de la influencia de fuerzas invisibles sobre este. Hablan de la creación artística como una práctica de conocimiento compartido, explorando la capacidad de las imágenes de hablar, tocar y afectar desde lo visceral.

Caterina Almirall Rotés (Barcelona, ​​1986)  Trabaja en Barcelona como curadora independiente y profesora. En los últimos tiempos ha centrado su trabajo entorno a lo mágico, al rededor de la práctica artística entendida como ritual, y también como un lugar de aprendizaje y de producción de conocimiento. Inició su trabajo en comisariado con el espacio autogestionado el Passadís, en Barcelona, ​​donde organizó numerosas exposiciones y actividades artísticas en el ámbito doméstico entre 2013 y 2016. Desde entonces ha desarrollado proyectos de comisariado como Una exposición como un conjuro , Can Felipa, Barcelona, ​​2018; El 85% de la materia, CA Maristany, Sant Cugat / MAC, Mataró, 2017/18; Pico  la puerta de la piedra, La Puntual, Sant Cugat / La Panera, Lleida / Espacio Trapézio, Madrid, 2016; La Gran Ilusión, Sala de Arte Joven, Barcelona, ​​2015. Ha sido curadora del ciclo anual Terrassa Comisariado con Medir con precisión las cumbres legendarias!, y del programa Ephemeral en la feria SWAB Barcelona 2018 y 2019. Actualmente es miembro del equipo de coordinación del programa de estudios PLECS en la Fábrica de Creación la Escocesa. Ha colaborado en numerosas ocasiones con otros artistas en proyectos de investigación y creación. Escribe habitualmente para A * Desk. Es profesora de Sociología del Arte en la Facultad de Bellas Artes de la UB desde 2016.

Es Licenciada en Bellas Artes y Master en Arte y Educación por la UB 2009. Actualmente sigue el programa de doctorado en Educación de las artes y la cultura visual, en la Facultad de Bellas Artes de la Universidad de Barcelona con una investigación sobre la relación entre las prácticas autogestionadas e institucionales en el ámbito artístico de Barcelona, ​​y disfruta de una residencia de investigación al CEM del MACBA.


ENG

There are spots in the universe that without having a physical body exert an effect on us, they are focuses of astrological energy that don’t have mass but do have an obscure gravitational force. It is the case of the lunar apogee and perigee, the moments in which, throughout the ellipse that draws the orbit of the moon around the earth, this one finds itself at its extremes. The apogee is the moment in which the moon is further away from the earth: the perigee is the moment when it is the closest. The next perigee coincides with the 7th of June 2019, the day of the opening of this exhibition.

These empty mathematical spots in the elliptic orbit of the moon, without a celestial body, don’t have either any light. From an astrological point of view this darkness is interpreted as an obscure area of consciousness that isn’t totally accessible for us. These spots are given an interpretation according to the focus that they present in the ellipse. It is the case of Lilith, also named the Black Moon, or the perigee associated to the figure of the classical god Priapus. The position of Priapus and Lilith reveals elements related to our occult desires, and what we repress or don’t control. They represent the most remote places of our psyche, the sexuality and also the fertility and the desire of being in touch with the earth.

The night of the body is a group exhibition that originates from a research based on desire, understood as the desire of another world that seeks other forms of knowledge. Like those spots that despite being invisible in the space, cross us and affect us, the work of the artists operate from the instinctive and the visceral, from a tactile, gestural, intuitive language that appeals to the senses rather than to the ideas. They explore languages that involve gesture, touch, body and the observation of the influence of invisible forces on it. They talk about artistic creation as a shared knowledge practice, exploring the ability of images to talk, touch and affect us from a visceral perspective.

Caterina Almirall Rotés (Barcelona, 1986), Works in Barcelona as an independent curator and teacher. Her recent projects have been focused on magic; around artistic practices understood as ritual, and also as a place of learning and production of knowledge. She began her curatorial work in the self-managed space El Passadís, in Barcelona, ​​where she organized several exhibitions and artistic activities in the domestic sphere between 2013 and 2016. Since then she has developed curatorial projects such as An exhibition as an incantation, Can Felipa, Barcelona, 2018; 85% of matter, CA Maristany, Sant Cugat / MAC, Mataró, 2017/18; Knock the stone door, La Puntual, Sant Cugat / La Panera, Lleida / Espacio Trapézio, Madrid, 2016; The Great Illusion, Sala d’Art Jove, Barcelona, ​​2015. She has curated the annual Terrassa Curatorial Cycle with the project Accurately Measuring the Legendary Summits, and the section EPHEMERAL at SWAB Barcelona 2018 and 2019. She is currently a member of the coordination team of the studies programme PLEC, at Fàbrica de Creació la Escocesa. She has collaborated in many occasions with other artists in research and creation projects. She writes regularly for A * Desk. She is a professor of Sociology of Art at the Faculty of Fine Arts of the Universtiy of Barcelona since 2016.

She holds a Degree in Fine Arts and a Master’s Degree in Art and Education from the University of Barcelona 2009. She is currently studying a doctorate program in Education of the arts and visual culture at the Faculty of Fine Arts of the University of Barcelona with an investigation about the relationship between self-managed and institutional practices in the artistic field of Barcelona, ​​and is doing a research-based residence at MACBA’s CED.