Do not miss the Biennale de Lyon with Eva Fabregas!
ShowroomEditions

Pati Hill, Pere Noguera, Jordi Mitjà

CAT (Scroll down for ESP and ENG)

TOT OBJECTE REPETIT OCUPA UN ESPAI ÚNIC.

amb Pati Hill, Pere Noguera, Jordi Mitjà.

Ara farà un parell d’anys vam conèixer l’obra de l’artista americana Pati Hill gràcies a la galeria Air de Paris. Alhora, començàvem a conèixer personalment l’artista Pere Noguera, un dels pioners de l’art de la fotocopia a Espanya.

Aquesta coincidència temporal ens va despertar el desig de posar en diàleg aquests dos artistes juntament amb en Jordi Mitjà, un artista de diferent generació que continua utilitzant aquesta eina per a treballar.

El resultat d’aquest diàleg és Tot Objecte Repetit Ocupa Un Espai Únic una exposició que pren per títol una obra de Pere Noguera i que gira entorn la fotocòpia com a mitjà per explorar el potencial de la copia com a imatge.

La proposta no pretén ser una exposició històrica sobre l’art de la fotocopia, sinó una aproximació a l’obra d’aquests tres artistes que casualment han utilitzat la fotocopiadora com a eina per a treballar la imatge i la seva reproducció.

La fotocopiadora es comença a utilitzar amb finalitat artística als estats units als anys 60. La seva capacitat de reproduir imatges de forma instantània i aparentment infinita permet als artistes qüestionar la unicitat i la originalitat de l’obra alhora que difondre de manera ràpida i fàcil les seves idees.

Pati Hill (1921, USA – 2014, França), poeta i artista visual, va deixar un extens cos de treball que explora la relació entre el text i la imatge. Mitjançant l’ús de la fotocopiadora -màquina sovint associada al treball de la secretaria i per tant a un treball feminitzat- rastreja objectes quotidians com unes sabates de taló, un paquet de bacon o una camisa doblegada, amb la intenció de traduir de forma metòdica el treball domèstic i invisible en un llenguatge visual i públic.

A través de l’ús de la fotocopiadora, Hill va crear un model de producció artística que s’oposava a l’expressió individual i alhora a la suposada neutralitat de les imatges produïdes tecnològicament. El treball de l’artista amb la fotocopia s’expandeix al llarg de 40 anys, amb l’aspiració de crear obres on la imatge i el text “es fusionin per convertir-se en alguna cosa diferent”. En paraules de Hill, “les fotocopiadores uneixen a artistes i escriptors. Las còpies són un llenguatge visual internacional, que parla de la mateixa manera a la gent de Los Angeles i la gent de Praga. Fer còpies està molt a prop de parlar”.

Aquesta exposició és la primera que presenta la seva obra a Espanya, per a l’ocasió hem seleccionat 10 peces de diferents series que van de l’any 1974 al 1990. Les obres de Hill es caracteritzen per un negre intens que l’artista aconseguia gràcies a una fotocopiadora IBM Copier II -una de les màquines punteres en aquell moment- que l’artista carregava de tòner més del normal portant així, l’eina al límit.

Pati Hill va ser també promotora de l’art de la fotocòpia arribant a obrir una galeria a París i una altra a Sens, la Galerie Toner, especialitzada en artistes que treballaven amb aquesta eina. Bombon, C/Trafalgar 53B, 08010 Barcelona info@bombonprojects.com

Pere Noguera (1941, La Bisbal d’Empordà) va començar a experimentar amb la fotocopiadora també als anys 70. La intenció inicial d’agrisar objectes i imatges per tal d’unificar-los dins d’un mateix espai acromàtic, el porta a desenvolupar una fascinació per un aparell de reproducció ràpid i a l’abast de tothom ja que el seu ús no precisa d’un coneixement tècnic complex. La fotocòpia també permet a Noguera la serialització de l’obra d’una forma sistematitzada.

Fruit d’aquesta investigació, l’any 1975 va presentar la cèlebre exposició La fotocòpia com a obra-document a la Sala Vinçon de Barcelona de la que en podem veure algunes peces a l’exposició.

A més a més de la selecció d’obres que es van presentar a la Sala Vinçon, Noguera presenta la peça SuperCroix, una instal·lació que va realitzar l’any 84 a Lyon i que no s’havia tornat a presentar fins a dia d’avui. Noguera va realitzar tot un seguit d’experiments i tallers amb el públic visitant de l’exposició, el resultat d’aquesta investigació es la peça Supercroix, un conjunt d’objectes domèstics familiars “objectes que podrien estar a la llista de la compra de moltes persones” que l’artista unifica fent-les passar per la fotocopiadora i convertint-les així en monocroms, negres i vermells.

També presentem l’obra Documenta, quatre fotocopies originals d’una nota de premsa de la Documenta de Kassel de 1972 amb una reproducció d’una obra de Chuck Close. Noguera, captivat per la potència del retrat, la plega i la guarda a la butxaca i al arribar al taller, la fotocopia i intervé amb el color vermell i verd.

L’obra de Jordi Mitjà (1979, Figueres) sorgeix de l’estudi de materials particulars de la zona on viu i en la qual va créixer. L’artista opera des de l’apropiacionisme redibuixat en termes de lògica arxivística. És a dir, la seva pràctica neix d’un procés ambivalent d’acumulació i rebuig de coneixements que alhora funciona com a detonant de l’execució de la seva obra. En consonància amb la seva polifacètica línia de treball, Mitjà utilitza la fotocopiadora i l’escàner com a eina per experimentar amb material d’arxiu, per premsar i captar situacions efímeres, alhora que per treballar amb les seves publicacions, fet que l’ha portat a utilitzar la fotocòpia com una eina per reproduir imatges i facilitar-ne la seva difusió.

A l’exposició Mitjà presenta una sèrie d’impressions xerogràfiques fetes amb papers pintats prèviament i després manipulats a través de la fotocopiadora, un experiment i una manera de treballar amb la fotocopiadora plàsticament. Mitjà col·loca sorra -que pertany a una de les seves escultures – damunt el vidre de la màquina i intenta contenir-la, generant així un seguit d’imatges abstractes i úniques, que ens allunyen de la imatge convencional fotocopiada.

També presenta una fotocopia apropiada que va ser trobada darrere d’una pintura anònima i una acció que girarà entorn la fotocopiadora i que s’activarà durant els dies de l’exposició. Els visitants podran fotocopiar qualsevol objecte que tinguin, amb la condició de deixar-lo a la sala mentre duri l’exposició a canvi d’endur-se la imatge copiada. Bombon, C/Trafalgar 53B, 08010 Barcelona info@bombonprojects.com


ESP

TODO OBJETO REPETIDO OCUPA UN ESPACIO ÚNICO.

con Pati Hill, Pere Noguera, Jordi Mitjà.

Hace un par de años conocimos la obra de la artista americana Pati Hill gracias a la galería Air de Paris. A la vez, empezábamos a conocer personalmente al artista Pere Noguera, uno de los pioneros del arte de la fotocopia en España.

Esta coincidencia temporal nos despertó el deseo de poner en diálogo estos dos artistas junto con Jordi Mitjà, un artista de diferente generación que continua utilizando esta herramienta para trabajar.

El resultado de este diálogo es Todo Objeto Repetido Ocupa Un Espacio Único, una exposición que toma por título una obra de Pere Noguera y que gira entorno la fotocopia como medio para explorar el potencial de la copia como imagen. La propuesta no pretende ser una exposición histórica sobre el arte de la fotocopia, sino una aproximación a la obra de estos tres artistas que casualmente han utilizado la fotocopiadora como herramienta para trabajar la imagen y su reproducción.

La fotocopiadora se empieza a utilizar con finalidad artística en los estados unidos en los 60. Su capacidad de reproducir imágenes de forma instantánea y aparentemente infinita, permite a los artistas cuestionar la unicidad y la originalidad de la obra a la vez que difundir de manera rápida y fácil sus ideas.

Pati Hill (1921, USA – 2014, Francia), poeta y artista visual, dejó una extenso cuerpo de obra donde explora la relación entre el texto y la imagen. Mediante el uso de la fotocopiadora -máquina a menudo asociada al trabajo de la secretaría y por tanto a un trabajo feminizado- rastrea objetos cotidianos como unos zapatos de tacón, un paquete de beicon o una camisa doblada, con la intención de traducir de forma metódica el trabajo doméstico e invisible en un lenguaje visual y público.

A través del uso de la fotocopiadora, Hill creó un modelo de producción artística que se oponía a la expresión individual y a la vez a la supuesta neutralidad de las imágenes producidas tecnológicamente. El trabajo de la artista con la fotocopia se expande a lo largo de 40 años, con la aspiración de crear obras donde la imagen y el texto “se fusionen para convertirse en algo diferente a cualquiera de las dos”. Para Hill, “las fotocopiadoras unen a artistas y escritores. Las copias son un lenguaje visual internacional, que habla por igual a la gente de Los Ángeles y la gente de Praga. Hacer copias está muy cerca de hablar”.

Esta exposición es la primera que presenta su obra en España, por la que hemos seleccionado 10 piezas de diferentes series que van del año 1974 al 1990. Las obras de Hill se caracterizan por un negro intenso que la artista conseguía gracias a una fotocopiadora IBM Copier II -una de las máquinas punteras en ese momento- que la artista cargaba de tóner más de lo normal llevando así, la herramienta al límite.

Pati Hill fue también promotora del arte de la fotocopia llegando a abrir una galería en París y otra en Sens, la Galerie Toner, especializada en artistas que trabajaban haciendo uso de esta herramienta.

Pere Noguera (1941, La Bisbal d’Empordà) comienza a experimentar con la fotocopiadora también en los años 70. La intención inicial de agrisar objetos e imágenes para unificarlos dentro de un mismo espacio acromático, le lleva a desarrollar una fascinación por un aparato de reproducción rápido y al alcance de todos, puesto que su uso no precisa de un conocimiento técnico complejo. La fotocopia también permite a Noguera la serialización de la obra de forma sistematizada.

Fruto de esta investigación, en 1975 presentó la célebre exposición La fotocopia como obra-documento en la Sala Vinçon de Barcelona de la que podemos ver algunas piezas en la exposición.

Además de la selección de obras que se presentaron en la Sala Vinçon, Noguera presenta la pieza SuperCroix, una instalación que el artista realizó en los 80 en Lyon y que no se había vuelto a presentar hasta día de hoy. Noguera realizó toda una serie de experimentos y talleres con el público visitante de la exposición, el resultado de esta investigación es la pieza Supercroix, un conjunto de objetos domésticos familiares “objetos que podrían estar a la lista de la compra de muchas personas” que el artista unifica haciéndolas pasar por la fotocopiadora y convirtiéndolas así en monocromos, negros y rojos. También presentamos la obra Documenta, cuatro fotocopias originales de una nota de prensa de la Documenta de Kassel de 1972 con una reproducción de una obra de Chuck Close. Noguera, cautivado por la potencia del retrato, la pliega y guarda en el bolsillo y al llegar al taller, la fotocopia e interviene con el color rojo y verde.

La obra de Jordi Mijtà (1979, Figueres) surge del estudio de materiales particulares de la zona donde vive y en la cual creció. El artista opera desde el apropiacionismo redibujado en términos de lógica archivística. Es decir, su obra nace de un proceso ambivalente de acumulación y rechazo de conocimientos que a la vez funciona como detonante de la ejecución de su obra. En consonancia con su polifacética línea de trabajo, Mijtà utiliza la fotocopiadora y el escáner como herramienta para experimentar con material de archivo, para prensar y captar situaciones efímeras, a la vez que para trabajar con sus publicaciones, hecho que lo ha llevado a utilizar la fotocopia como una herramienta para reproducir imágenes y facilitar su difusión.

En la exposición Mitjà presenta una serie de impresiones xerográficas hechas con papeles pintados previamente y después manipulados a través de la fotocopiadora, un experimento y una manera de trabajar con la fotocopiadora plásticamente. Mitjà coloca arena -que pertenece en una de sus esculturas – encima el vidrio de la máquina e intenta contenerla, generando así una serie de imágenes abstractas y únicas, que nos alejan de la imagen convencional fotocopiada.

También presenta una fotocopia apropiada que fue encontrada detrás de una pintura anónima y una acción que girará entorno la fotocopiadora y que se activará durante los días de la exposición. Los visitantes podrán fotocopiar cualquier objeto que tengan, con la condición de dejarlo en la sala mientras dure la exposición a cambio de llevarse la imagen copiada.


ENG

EVERY REPEATED OBJECT FILLS A UNIQUE SPACE.

with Pati Hill, Pere Noguera and Jordi Mitjà.

A couple of years ago we got to know the work of the American artist Pati Hill thanks to the gallery Air de Paris. Soon after, we had the opportunity to personally meet Pere Noguera and go through his extensive body of work with the photocopier in the 70s and 80s.

This temporal coincidence awoke in us the desire to put these two artists in dialogue with Jordi Mitjà, an artist of a different generation who continues to use this tool to work.

The result of this dialogue is Every Repeated Object Fills A Unique Space, an exhibition that takes as its title a work by Pere Noguera and revolves around photocopying as a means of exploring the potential of the copy as an image.

The proposal is not intended to be a historical exhibition on the art of the photocopy, but rather an approach to the work of these three artists who happen to have used the photocopier as a tool for working with the image and its reproduction.

The photocopier began to be used for artistic purposes in the United States in the 1960s. Its ability to reproduce images instantaneously and seemingly infinitely, allows artists to question the uniqueness and originality of the work while quickly and easily disseminating their ideas.

Pati Hill (1921, USA – 2014, France), poet and visual artist, left an extensive body of work exploring the relationship between text and image. Through the use of the photocopier – a machine often associated with secretarial work and thus feminised labour – she traces everyday objects such as a pair of high heels, a packet of bacon or a folded shirt, with the intention of methodically translating domestic and invisible labour into a visual and public language.

Through the use of the photocopier, Hill created a model of artistic production that opposed both individual expression and the supposed neutrality of technologically produced images. The artist’s work with photocopying expands over 40 years, with the aspiration to create works where image and text “fuse to become something other than either”. For Hill, “Copiers bring artists and writers together. Copies are an international visual language, which talks to people in Los Angeles and people in Prague the same way. Making copies is very near to speaking”.

This exhibition is the first to present her work in Spain, for which we have selected 10 pieces from different series from 1974 to 1990. Hill’s works are characterised by an intense black that the artist achieved thanks to an IBM Copier II photocopier – one of the leading machines at the time – which the artist loaded with toner more than usual, thus pushing the tool to its limits.

Pati Hill was also a promoter of the art of photocopying, opening a gallery in Paris and another in Sens, the Galerie Toner, specialising in artists who worked using this tool.

Pere Noguera (1941, La Bisbal d’Empordà) also began to experiment with the photocopier in the 1970s. His initial intention of greying objects and images in order to unify them within the same achromatic space led him to develop a fascination for a fast reproduction device within Bombon, C/Trafalgar 53B, 08010 Barcelona info@bombonprojects.com

everyone’s reach, since its use does not require complex technical knowledge. Photocopying also allowed Noguera to serialise his work in a systematised way.

As a result of this research, in 1975 he presented the celebrated exhibition The Photocopier As A Work-Document at the Sala Vinçon in Barcelona, some of the works of which can be seen in the exhibition.

In addition to the selection of works presented at the Sala Vinçon, Noguera presents the installation SuperCroix, an installation that the artist made in the 1980s in Lyon and which had not been presented again until today. Noguera carried out a series of experiments and workshops with the public visiting the exhibition, the result of this research is the piece Supercroix, a set of familiar domestic objects “objects that could be on many people’s shopping lists” that the artist unifies by running them through the photocopier and thus converting them into monochrome, black and red.

We also present the work Documenta, four original photocopies of a press release from the 1972 Documenta in Kassel with a reproduction of a work by Chuck Close. Noguera, captivated by the power of the portrait, folds it and puts it in his pocket, and when he arrives at the studio, he photocopies it and intervenes with red and green.

The work of Jordi Mijtà (1979, Figueres) arises from the study of particular materials from the area where he lives and where he grew up. The artist operates from an appropriationism redrawn in terms of archival logic. That is to say, his work is born of an ambivalent process of accumulation and rejection of knowledge that at the same time functions as a trigger for the execution of his work. In keeping with his multifaceted line of work, Mijtà uses the photocopier and scanner as a tool for experimenting with archival material, for pressing and capturing ephemeral situations, as well as for working with his publications, a fact that has led him to use photocopying as a tool for reproducing images and facilitating their dissemination.

In the exhibition Mitjà presents a series of xerographic prints made with previously painted paper and then manipulated by means of the photocopier, an experiment and a way of working with the photocopier plastically. Mitjà places sand – which belongs to one of his sculptures – on top of the glass of the machine and tries to contain it, thus generating a series of abstract and unique images, which take us away from the conventional photocopied image.

He also presents an appropriated photocopy that was found behind an anonymous painting and an action that will revolve around the photocopier and that will be activated during the days of the exhibition. Visitors will be able to photocopy any object they have, on the condition that they leave it in the room for the duration of the exhibition in exchange for taking the copied image with them.